Hemos denominado “Píldoras peatonales” a una campaña horizontal y argumental en torno a todo el ideario de la Red de Ciudades que Caminan, interrelacionando nuestros Principios y creando textos divulgativos que nos sirven para dar a entender mejor la cultura del caminar:
1. Prioridad peatonal
Los peatones son la base de la movilidad urbana. La planificación urbanística, el diseño urbano y la regulación del espacio público están al servicio del peatón, haciendo que el caminar esté, de forma efectiva, por encima del resto de los modos de desplazamiento.
PRINCIPIO 1
Movilidad de base peatonal
Els vianants són la base de la mobilitat urbana. Les ciutats caminables són, en el seu conjunt, espais de prioritat per a vianants. La planificació urbanística, el disseny urbà i la regulació de l'ús de l'espai públic estan al servei del vianant, fent que caminar sigui una de les formes més efectives i superiors a la resta dels models de transport: bicicletes, vehicles de mobilitat personal, transport col·lectiu i automòbil particular.
2. Accesos restringidos
El acceso de vehículos se limita a los necesarios para el funcionamiento de la ciudad. El tráfico de paso y de agitación tiende a desaparecer. A cambio se fortalece el sistema de transporte público urbano e interurbano, especialmente en las grandes ciudades y se habilitan zonas de aparcamiento periféricas.
PRINCIPIO 2
Derecho al espacio público
L'espai públic de les ciutats caminables és sobretot un espai de socialització, inclusiu i ric per la diversitat i barreja dels seus usos i de les persones que ho fan servir. Aquesta característica requereix reduir la presència de cotxes i motos a l'espai públic, així com la quantitat d'espai reservat per a ells: l'accés i la circulació ha de limitar-se únicament a una minoria necessària pel funcionament social i econòmic de la ciutat. Tanmateix, la regulació de l'ús de l'espai públic ha de fer-se sobre planificació i disseny urbans que prioritzin la caminabilitat, amb absolut respecte al vianant, en relació amb qualsevol vehicle, motoritzat o no.
PRINCIPIO 3
Planificación urbanística caminable
Les decisions urbanístiques han de possibilitar i fomentar la caminabilitat, per a això s'han de promoure ciutats denses i compactes, que minimitzin les distàncies per promoure la mobilitat a peu, i diversificades, amb funcions combinades, sense zonificació per usos de terra. Deslocalitzar el comerç de ciutats cap a les seves perifèries no és una bona decisió per a la caminabilitat urbana. Invertir en un sistema de transport públic eficaç, sobretot a les grans ciutats, és prioritari per a possibilitar la limitació de l'accés a vehicles. Limitar l'aparcament al carrer és prioritari per reduir l'atracció de cotxes i el trànsit d'agitació.
3. Ciudades compactas y diversificadas
Su urbanismo genera densidad de población y mezcla de usos; esto propicia el florecimiento de comercios y servicios. Las necesidades cotidianas pueden satisfacerse a pie mediante trayectos que no superan los 15 ó 20 minutos.
PRINCIPIO 3
Planificación urbanística caminable
Les decisions urbanístiques han de possibilitar i fomentar la caminabilitat, per a això s'han de promoure ciutats denses i compactes, que minimitzin les distàncies per promoure la mobilitat a peu, i diversificades, amb funcions combinades, sense zonificació per usos de terra. Deslocalitzar el comerç de ciutats cap a les seves perifèries no és una bona decisió per a la caminabilitat urbana. Invertir en un sistema de transport públic eficaç, sobretot a les grans ciutats, és prioritari per a possibilitar la limitació de l'accés a vehicles. Limitar l'aparcament al carrer és prioritari per reduir l'atracció de cotxes i el trànsit d'agitació.
4. Aceras continuas
Son cruces en los que las aceras no se interrumpen, sin semáforos para peatones. Uso generalizado en los cruces de acceso a zonas con prioridad peatonal y en torno a equipamientos públicos. Calman el tráfico, dan visibilidad a la continuidad de los itinerarios peatonales y al concepto de ciudad como espacio de prioridad peatonal.
PRINCIPIO 4
Diseño urbano caminable
Un espai públic dissenyat a favor del vianant és més equitatiu i segur: disminueix la violència viària, evita normatives complexes i redueix la necessitat de presència policial per vetllar pel compliment de les normes. El disseny urbà de les ciutats caminables es caracteritza entre altres trets, per eliminar el trànsit de pas, augmentar exponencialment el nombre de carrers en plataforma única, augmentar el pas de vianants, executar voreres accessibles, continues i equipades, reduir la secció i la capacitat de les calçades, restringir l'aparcament als carrers i prioritzar l'ús de zones estancials.
5. Velocidad máxima 30 km/h
Sólo en vías excepcionales se permiten velocidades superiores. Se coloca señalización específica en las puertas de acceso a la ciudad y se tiende a liberar el resto de señales. En los entornos escolares y zonas de prioridad peatonal, velocidad máxima 10 km/h.
PRINCIPIO 5
Seguridad vial con enfoque peatonal
La seguretat viària és una dimensió indissociable en les ciutats caminables, ja que el vianant és el mes vulnerable dels actors urbans; però s'han d'evitar vistes paternalistes, així com aquells que culpabilitzen al vianant, tenint sempre present que caminar no és circular, sinó que és un concepte molt més ampli en què les distraccions han d'estar permeses. La seguretat viària a les ciutats caminables es caracteritza per comptar amb una infraestructura urbana adaptada als cànons de la caminabilitat, amb especial atenció a la visibilitat als encreuaments i per una velocitat màxima generalitzada de 30 km/h excepte a les vies excepcionals, reduint-se a 10km/h a les zones de prioritat per als vianants i entorns escolars.
6. Aparcamiento limitado
Aparcar en la calle no es un derecho. Frente al estacionamiento en vía pública se prefieren fórmulas de parada con tiempo limitado. El estacionamiento se concentra en aparcamientos subterráneos y en bolsas en el borde de los barrios y/o de la ciudad.
PRINCIPIO 1
Movilidad de base peatonal
Els vianants són la base de la mobilitat urbana. Les ciutats caminables són, en el seu conjunt, espais de prioritat per a vianants. La planificació urbanística, el disseny urbà i la regulació de l'ús de l'espai públic estan al servei del vianant, fent que caminar sigui una de les formes més efectives i superiors a la resta dels models de transport: bicicletes, vehicles de mobilitat personal, transport col·lectiu i automòbil particular.
PRINCIPIO 3
Planificación urbanística caminable
Les decisions urbanístiques han de possibilitar i fomentar la caminabilitat, per a això s'han de promoure ciutats denses i compactes, que minimitzin les distàncies per promoure la mobilitat a peu, i diversificades, amb funcions combinades, sense zonificació per usos de terra. Deslocalitzar el comerç de ciutats cap a les seves perifèries no és una bona decisió per a la caminabilitat urbana. Invertir en un sistema de transport públic eficaç, sobretot a les grans ciutats, és prioritari per a possibilitar la limitació de l'accés a vehicles. Limitar l'aparcament al carrer és prioritari per reduir l'atracció de cotxes i el trànsit d'agitació.
7. Plantas bajas activas
En las plantas bajas de los edificios predominan los usos comerciales y de servicios. Los espacios peatonales son generosos para permitir la contemplación de escaparates y la interacción interior-exterior. La deslocalización del comercio hacia la periferia no se considera una decisión adecuada.
PRINCIPIO 3
Planificación urbanística caminable
Les decisions urbanístiques han de possibilitar i fomentar la caminabilitat, per a això s'han de promoure ciutats denses i compactes, que minimitzin les distàncies per promoure la mobilitat a peu, i diversificades, amb funcions combinades, sense zonificació per usos de terra. Deslocalitzar el comerç de ciutats cap a les seves perifèries no és una bona decisió per a la caminabilitat urbana. Invertir en un sistema de transport públic eficaç, sobretot a les grans ciutats, és prioritari per a possibilitar la limitació de l'accés a vehicles. Limitar l'aparcament al carrer és prioritari per reduir l'atracció de cotxes i el trànsit d'agitació.
8. Transporte público eficaz
En ciudades medias y grandes se prioriza la inversión en un sistema de transporte público urbano e interurbano coordinado y eficaz, competitivo con el coche en cuanto a duración total de los trayectos. Los tiempos de espera son mínimos.
PRINCIPIO 3
Planificación urbanística caminable
Les decisions urbanístiques han de possibilitar i fomentar la caminabilitat, per a això s'han de promoure ciutats denses i compactes, que minimitzin les distàncies per promoure la mobilitat a peu, i diversificades, amb funcions combinades, sense zonificació per usos de terra. Deslocalitzar el comerç de ciutats cap a les seves perifèries no és una bona decisió per a la caminabilitat urbana. Invertir en un sistema de transport públic eficaç, sobretot a les grans ciutats, és prioritari per a possibilitar la limitació de l'accés a vehicles. Limitar l'aparcament al carrer és prioritari per reduir l'atracció de cotxes i el trànsit d'agitació.
9. Distribución de mercancías fácil
Su regulación no perjudica al pequeño comercio. En zonas de acceso restringido a vehículos se prefieren sistemas que regulan el tiempo de parada frente a los que delimitan espacios concretos para carga y descarga.
PRINCIPIO 4
Diseño urbano caminable
Un espai públic dissenyat a favor del vianant és més equitatiu i segur: disminueix la violència viària, evita normatives complexes i redueix la necessitat de presència policial per vetllar pel compliment de les normes. El disseny urbà de les ciutats caminables es caracteritza entre altres trets, per eliminar el trànsit de pas, augmentar exponencialment el nombre de carrers en plataforma única, augmentar el pas de vianants, executar voreres accessibles, continues i equipades, reduir la secció i la capacitat de les calçades, restringir l'aparcament als carrers i prioritzar l'ús de zones estancials.
10. Pasos sobreelevados
Su uso es generalizado en calles con aceras. Son accesibles y conectan con las aceras sin discontinuidades. Calman el tráfico, dan visibilidad a la continuidad de los itinerarios peatonales y al concepto de ciudad como espacio de prioridad peatonal. Están alineados con las aceras evitando rodeos innecesarios.
PRINCIPIO 4
Diseño urbano caminable
Un espai públic dissenyat a favor del vianant és més equitatiu i segur: disminueix la violència viària, evita normatives complexes i redueix la necessitat de presència policial per vetllar pel compliment de les normes. El disseny urbà de les ciutats caminables es caracteritza entre altres trets, per eliminar el trànsit de pas, augmentar exponencialment el nombre de carrers en plataforma única, augmentar el pas de vianants, executar voreres accessibles, continues i equipades, reduir la secció i la capacitat de les calçades, restringir l'aparcament als carrers i prioritzar l'ús de zones estancials.
PRINCIPIO 5
Seguridad vial con enfoque peatonal
La seguretat viària és una dimensió indissociable en les ciutats caminables, ja que el vianant és el mes vulnerable dels actors urbans; però s'han d'evitar vistes paternalistes, així com aquells que culpabilitzen al vianant, tenint sempre present que caminar no és circular, sinó que és un concepte molt més ampli en què les distraccions han d'estar permeses. La seguretat viària a les ciutats caminables es caracteritza per comptar amb una infraestructura urbana adaptada als cànons de la caminabilitat, amb especial atenció a la visibilitat als encreuaments i per una velocitat màxima generalitzada de 30 km/h excepte a les vies excepcionals, reduint-se a 10km/h a les zones de prioritat per als vianants i entorns escolars.
11. Limitación del espacio rodado
El espacio destinado a la circulación y aparcamiento de vehículos se reduce pasando a un plano secundario. Por norma general los carriles de circulación no superan los 3 metros de anchura. El aparcamiento en la calle tiende a ser excepcional.
PRINCIPIO 2
Derecho al espacio público
L'espai públic de les ciutats caminables és sobretot un espai de socialització, inclusiu i ric per la diversitat i barreja dels seus usos i de les persones que ho fan servir. Aquesta característica requereix reduir la presència de cotxes i motos a l'espai públic, així com la quantitat d'espai reservat per a ells: l'accés i la circulació ha de limitar-se únicament a una minoria necessària pel funcionament social i econòmic de la ciutat. Tanmateix, la regulació de l'ús de l'espai públic ha de fer-se sobre planificació i disseny urbans que prioritzin la caminabilitat, amb absolut respecte al vianant, en relació amb qualsevol vehicle, motoritzat o no.
PRINCIPIO 4
Diseño urbano caminable
Un espai públic dissenyat a favor del vianant és més equitatiu i segur: disminueix la violència viària, evita normatives complexes i redueix la necessitat de presència policial per vetllar pel compliment de les normes. El disseny urbà de les ciutats caminables es caracteritza entre altres trets, per eliminar el trànsit de pas, augmentar exponencialment el nombre de carrers en plataforma única, augmentar el pas de vianants, executar voreres accessibles, continues i equipades, reduir la secció i la capacitat de les calçades, restringir l'aparcament als carrers i prioritzar l'ús de zones estancials.
12. Itinerarios peatonales principales
La prioridad peatonal del interior de los barrios se prolonga a lo largo de determinados itinerarios peatonales que los conectan de manera continua y directa con otros barrios de la ciudad. Son itinerarios accesibles y atractivos.
PRINCIPIO 4
Diseño urbano caminable
Un espai públic dissenyat a favor del vianant és més equitatiu i segur: disminueix la violència viària, evita normatives complexes i redueix la necessitat de presència policial per vetllar pel compliment de les normes. El disseny urbà de les ciutats caminables es caracteritza entre altres trets, per eliminar el trànsit de pas, augmentar exponencialment el nombre de carrers en plataforma única, augmentar el pas de vianants, executar voreres accessibles, continues i equipades, reduir la secció i la capacitat de les calçades, restringir l'aparcament als carrers i prioritzar l'ús de zones estancials.
PRINCIPIO 7
Visión global
Tota la ciutadania té dret a un medi caminable. La caminabilitat abasta a tot espai urbà, no només als centres històrics, les zones turístiques, els centres comercials urbans, les àrees centrals o les zones verdes. L'interior de cada barri es concep com una zona de prioritat de vianants amb transit de pas pràcticament nul. La prioritat de vianants de l'interior dels barris es perllonga al llarg d'itineraris de vianants principals que els connecten amb altres barris de la ciutat de manera contínua, directa, segura, accessible i atractiva. La dimensió de vianants de la ciutat s'amplia als recorreguts interurbans perllongats aquests itineraris de vianants principals fins a altres nuclis propers.
13. Aceras accesibles, completas y peatonales
El itinerario peatonal accesible es claro y continuo en toda su longitud y se mantiene en los cruces. Equipadas con bandas de servicios para bancos, árboles, farolas… fuera del itinerario peatonal. Son lugares de socialización, exclusivamente peatonales: no se admite en ellas circulación de bicicletas ni ed otros vehículos.
PRINCIPIO 4
Diseño urbano caminable
Un espai públic dissenyat a favor del vianant és més equitatiu i segur: disminueix la violència viària, evita normatives complexes i redueix la necessitat de presència policial per vetllar pel compliment de les normes. El disseny urbà de les ciutats caminables es caracteritza entre altres trets, per eliminar el trànsit de pas, augmentar exponencialment el nombre de carrers en plataforma única, augmentar el pas de vianants, executar voreres accessibles, continues i equipades, reduir la secció i la capacitat de les calçades, restringir l'aparcament als carrers i prioritzar l'ús de zones estancials.
PRINCIPIO 8
Ciudad inclusiva
Caminar també significa utilitzar cadira de rodes autopropulsada o amb ajuda d'altres persones, aprendre a caminar, transportar-nos quan som persones grans, fer de pares recents, moure'ns sense visibilitat, fer la compra amb un carro a la mà..., pel que les infraestructures pròpies de l'accessivilitat universal son generalitzades, amb especial atenció a l'execució d'itineraris de vianants accessibles continus.
14. Plataformas únicas
Espacios compartidos con prioridad peatonal. Uso generalizado en calles donde no es posible ejecutar aceras accesibles y banda de servicios y en otras zonas con prioridad peatonal. Su diseño no reproduce el esquema tradicional de calles con calzada segregada y lineal. Velocidad máxima 10 km/h. Incorporan señalización podotáctil según criterios de accesibilidad para personas con problemas de visión.
PRINCIPIO 4
Diseño urbano caminable
Un espai públic dissenyat a favor del vianant és més equitatiu i segur: disminueix la violència viària, evita normatives complexes i redueix la necessitat de presència policial per vetllar pel compliment de les normes. El disseny urbà de les ciutats caminables es caracteritza entre altres trets, per eliminar el trànsit de pas, augmentar exponencialment el nombre de carrers en plataforma única, augmentar el pas de vianants, executar voreres accessibles, continues i equipades, reduir la secció i la capacitat de les calçades, restringir l'aparcament als carrers i prioritzar l'ús de zones estancials.
PRINCIPIO 8
Ciudad inclusiva
Caminar també significa utilitzar cadira de rodes autopropulsada o amb ajuda d'altres persones, aprendre a caminar, transportar-nos quan som persones grans, fer de pares recents, moure'ns sense visibilitat, fer la compra amb un carro a la mà..., pel que les infraestructures pròpies de l'accessivilitat universal son generalitzades, amb especial atenció a l'execució d'itineraris de vianants accessibles continus.
15. Calles para la infancia
El diseño urbano propicia que la infancia recupere la calle. No se consideran admisibles diseños de calles donde los escolares de primaria no puedan caminar con autonomía. Se fomenta el juego libre.
PRINCIPIO 6
Alianza sostenible
Bicicletes, panitents, vehicles de mobilitat personal i transport públic són bons aliats de les ciutats caminables per la seva contribució a la reducció de l'ús de l'automóbil a la ciutat. Però, aquests mai han de suposar una amenaça per les persones que caminen. Les autoritats han de fomentar la convivència d'usos sobre la base del respecte a l'actor més dèbil: el vianant. Les voreres i altres espais de vianants han de preservar el seu caràcter de vianants, sense excepció, independentment de la seva amplitud o de la velocitat de circulació del vehicle. Recursos com les voreres-bici no són una opció en línia amb la filosofia de les ciutats caminables.
PRINCIPIO 9
Autonomía infantil
Les ciutats caminables promouen la recuperació del carrer per part de la infància: no es consideren admissibles dissenys i regulacions que dificultin als escolars de primària per caminar amb autonomia. El disseny de l'espai públic ha de prioritzar el joc lliure. Els entorns escolars són llocs prioritaris a l'hora de promoure actuacions a favor de la caminabilitat: la circulació motoritzada tendeix a limitar-se en el seu entorn proper, procurant coixins verds de vianants o semipeatonals al seu voltant, amb velocitat màxima limitada 10km/h. Els projectes de camins escolars segurs es treballen amb la comunitat escolar i serveixen per transmetre la filosofia global de la caminablitat.
16. Aceras peatonales
Bicicletas, patines y otros vehículos de movilidad personal (VMP) que ayudan a reducir coches en la ciudad son aliados de la caminabilidad. Sin embargo su circulación nunca debe ser una amenaza para quienes caminan. Las aceras son espacios exclusivamente peatonales y la acera-bici no es un recurso admisible.
PRINCIPIO 5
Seguridad vial con enfoque peatonal
La seguretat viària és una dimensió indissociable en les ciutats caminables, ja que el vianant és el mes vulnerable dels actors urbans; però s'han d'evitar vistes paternalistes, així com aquells que culpabilitzen al vianant, tenint sempre present que caminar no és circular, sinó que és un concepte molt més ampli en què les distraccions han d'estar permeses. La seguretat viària a les ciutats caminables es caracteritza per comptar amb una infraestructura urbana adaptada als cànons de la caminabilitat, amb especial atenció a la visibilitat als encreuaments i per una velocitat màxima generalitzada de 30 km/h excepte a les vies excepcionals, reduint-se a 10km/h a les zones de prioritat per als vianants i entorns escolars.
PRINCIPIO 6
Alianza sostenible
Bicicletes, panitents, vehicles de mobilitat personal i transport públic són bons aliats de les ciutats caminables per la seva contribució a la reducció de l'ús de l'automóbil a la ciutat. Però, aquests mai han de suposar una amenaça per les persones que caminen. Les autoritats han de fomentar la convivència d'usos sobre la base del respecte a l'actor més dèbil: el vianant. Les voreres i altres espais de vianants han de preservar el seu caràcter de vianants, sense excepció, independentment de la seva amplitud o de la velocitat de circulació del vehicle. Recursos com les voreres-bici no són una opció en línia amb la filosofia de les ciutats caminables.
17. Sendas peatonales interurbanas
Se amplía la dimensión peatonal de la ciudad y se aumenta la distancia considerada asumible para desplazarse a pie. Se fomenta que las conexiones con otros núcleos cercanos también se realicen caminando.
PRINCIPIO 7
Visión global
Tota la ciutadania té dret a un medi caminable. La caminabilitat abasta a tot espai urbà, no només als centres històrics, les zones turístiques, els centres comercials urbans, les àrees centrals o les zones verdes. L'interior de cada barri es concep com una zona de prioritat de vianants amb transit de pas pràcticament nul. La prioritat de vianants de l'interior dels barris es perllonga al llarg d'itineraris de vianants principals que els connecten amb altres barris de la ciutat de manera contínua, directa, segura, accessible i atractiva. La dimensió de vianants de la ciutat s'amplia als recorreguts interurbans perllongats aquests itineraris de vianants principals fins a altres nuclis propers.
18. Espacio público estancial y diverso
Las calles y las plazas no son un simple espacio de tránsito: son espacios de socialización equipados para la estancia, el juego, la celebración, las manifestaciones culturales y el encuentro social. Garantizar la posibilidad de asiento cada poca distancia posibilita además el caminar de las personas ancianas.
PRINCIPIO 2
Derecho al espacio público
L'espai públic de les ciutats caminables és sobretot un espai de socialització, inclusiu i ric per la diversitat i barreja dels seus usos i de les persones que ho fan servir. Aquesta característica requereix reduir la presència de cotxes i motos a l'espai públic, així com la quantitat d'espai reservat per a ells: l'accés i la circulació ha de limitar-se únicament a una minoria necessària pel funcionament social i econòmic de la ciutat. Tanmateix, la regulació de l'ús de l'espai públic ha de fer-se sobre planificació i disseny urbans que prioritzin la caminabilitat, amb absolut respecte al vianant, en relació amb qualsevol vehicle, motoritzat o no.
PRINCIPIO 8
Ciudad inclusiva
Caminar també significa utilitzar cadira de rodes autopropulsada o amb ajuda d'altres persones, aprendre a caminar, transportar-nos quan som persones grans, fer de pares recents, moure'ns sense visibilitat, fer la compra amb un carro a la mà..., pel que les infraestructures pròpies de l'accessivilitat universal son generalitzades, amb especial atenció a l'execució d'itineraris de vianants accessibles continus.
19. Entornos escolares caminables
La circulación motorizada en torno a los colegios tiende a limitarse, procurando colchones verdes peatonales o semipeatonales a su alrededor. Velocidad máxima 10 km/h. Los caminos escolares seguros son importantes herramientas para las ciudades caminables.
PRINCIPIO 6
Alianza sostenible
Bicicletes, panitents, vehicles de mobilitat personal i transport públic són bons aliats de les ciutats caminables per la seva contribució a la reducció de l'ús de l'automóbil a la ciutat. Però, aquests mai han de suposar una amenaça per les persones que caminen. Les autoritats han de fomentar la convivència d'usos sobre la base del respecte a l'actor més dèbil: el vianant. Les voreres i altres espais de vianants han de preservar el seu caràcter de vianants, sense excepció, independentment de la seva amplitud o de la velocitat de circulació del vehicle. Recursos com les voreres-bici no són una opció en línia amb la filosofia de les ciutats caminables.
PRINCIPIO 9
Autonomía infantil
Les ciutats caminables promouen la recuperació del carrer per part de la infància: no es consideren admissibles dissenys i regulacions que dificultin als escolars de primària per caminar amb autonomia. El disseny de l'espai públic ha de prioritzar el joc lliure. Els entorns escolars són llocs prioritaris a l'hora de promoure actuacions a favor de la caminabilitat: la circulació motoritzada tendeix a limitar-se en el seu entorn proper, procurant coixins verds de vianants o semipeatonals al seu voltant, amb velocitat màxima limitada 10km/h. Els projectes de camins escolars segurs es treballen amb la comunitat escolar i serveixen per transmetre la filosofia global de la caminablitat.
20. Infraestructura verde
Los árboles son, junto con las personas, protagonistas del espacio público, gozan de espacio suficiente para su correcto desarrollo y su presencia es constante. Invertir dinero para su correcta elección, plantación y cuidado se considera invertir dinero en salud pública.
PRINCIPIO 10
Medio ambiente urbano saludable
El medi ambient és sobretot urbà, ja que és el que més influeix a la vida de les persones, sense desmerèixer la defensa i cura del medi natural. Per afavorir el medi ambient urbà les ciutats que caminen prioritzen l'ús d'energia neta, especialment en el transport públic, així com l'adequada plantació d'arbres i la continuïtat de corredors verds que afavoreixin la biodiversitat també a la ciutat. L'aigua, per beure i per refrescar l'ambient, ha de ser també un element protagonista de l'espai públic. Els vehicles elèctrics, per si mateixos no es consideren un mitjà de transport favorable al medi ambient urbà, ja que no suposen una alliberació de l'espai per al vianant ni un enriquiment funcional de l'espai públic.
21. Pasos transversales seguros
El diseño urbano garantiza la reducción de velocidad antes de llegar a ellos. Bien iluminados en toda su longitud, sin bandas de aparcamientos u otros obstáculos visuales en los 3 metros anteriores. La separación entre dos consecutivos no supera los 75 metros. La regulación semafórica peatonal tiende a ser excepcional.
PRINCIPIO 6
Alianza sostenible
Bicicletes, panitents, vehicles de mobilitat personal i transport públic són bons aliats de les ciutats caminables per la seva contribució a la reducció de l'ús de l'automóbil a la ciutat. Però, aquests mai han de suposar una amenaça per les persones que caminen. Les autoritats han de fomentar la convivència d'usos sobre la base del respecte a l'actor més dèbil: el vianant. Les voreres i altres espais de vianants han de preservar el seu caràcter de vianants, sense excepció, independentment de la seva amplitud o de la velocitat de circulació del vehicle. Recursos com les voreres-bici no són una opció en línia amb la filosofia de les ciutats caminables.
22. Barrios caminables
La caminabilidad abarca a todo el espacio urbano, no sólo a los centros históricos. El interior de cada barrio es una zona de prioridad peatonal con tráfico de paso prácticamente nulo.
PRINCIPIO 7
Visión global
Tota la ciutadania té dret a un medi caminable. La caminabilitat abasta a tot espai urbà, no només als centres històrics, les zones turístiques, els centres comercials urbans, les àrees centrals o les zones verdes. L'interior de cada barri es concep com una zona de prioritat de vianants amb transit de pas pràcticament nul. La prioritat de vianants de l'interior dels barris es perllonga al llarg d'itineraris de vianants principals que els connecten amb altres barris de la ciutat de manera contínua, directa, segura, accessible i atractiva. La dimensió de vianants de la ciutat s'amplia als recorreguts interurbans perllongats aquests itineraris de vianants principals fins a altres nuclis propers.
23. Espacio público inclusivo
Se cumplen las normas de accesibilidad y el diseño del espacio público favorece que salgamos a la calle en silla de ruedas o aprendiendo a caminar, con bastón o andador, carrito de la compra, portando a un bebé, o sin visión.
PRINCIPIO 8
Ciudad inclusiva
Caminar també significa utilitzar cadira de rodes autopropulsada o amb ajuda d'altres persones, aprendre a caminar, transportar-nos quan som persones grans, fer de pares recents, moure'ns sense visibilitat, fer la compra amb un carro a la mà..., pel que les infraestructures pròpies de l'accessivilitat universal son generalitzades, amb especial atenció a l'execució d'itineraris de vianants accessibles continus.
24. Transporte público ecológico y accesible
Propulsado con energía limpia, no produce contaminación acústica ni atmosférica. Las paradas, los vehículos y la información cumplen con las normas de accesibilidad. Las paradas incluyen horarios e itinerarios expresados de forma fácilmente inteligible, así como señalización digital del tiempo de espera.
PRINCIPIO 8
Ciudad inclusiva
Caminar també significa utilitzar cadira de rodes autopropulsada o amb ajuda d'altres persones, aprendre a caminar, transportar-nos quan som persones grans, fer de pares recents, moure'ns sense visibilitat, fer la compra amb un carro a la mà..., pel que les infraestructures pròpies de l'accessivilitat universal son generalitzades, amb especial atenció a l'execució d'itineraris de vianants accessibles continus.
PRINCIPIO 10
Medio ambiente urbano saludable
El medi ambient és sobretot urbà, ja que és el que més influeix a la vida de les persones, sense desmerèixer la defensa i cura del medi natural. Per afavorir el medi ambient urbà les ciutats que caminen prioritzen l'ús d'energia neta, especialment en el transport públic, així com l'adequada plantació d'arbres i la continuïtat de corredors verds que afavoreixin la biodiversitat també a la ciutat. L'aigua, per beure i per refrescar l'ambient, ha de ser també un element protagonista de l'espai públic. Els vehicles elèctrics, per si mateixos no es consideren un mitjà de transport favorable al medi ambient urbà, ja que no suposen una alliberació de l'espai per al vianant ni un enriquiment funcional de l'espai públic.
25. Presencia de agua
Abundan las fuentes para beber, así como las fuentes ornamentales y los juegos de agua. El frescor y el sonido del agua son valorados como indicadores de calidad ambiental.
PRINCIPIO 10
Medio ambiente urbano saludable
El medi ambient és sobretot urbà, ja que és el que més influeix a la vida de les persones, sense desmerèixer la defensa i cura del medi natural. Per afavorir el medi ambient urbà les ciutats que caminen prioritzen l'ús d'energia neta, especialment en el transport públic, així com l'adequada plantació d'arbres i la continuïtat de corredors verds que afavoreixin la biodiversitat també a la ciutat. L'aigua, per beure i per refrescar l'ambient, ha de ser també un element protagonista de l'espai públic. Els vehicles elèctrics, per si mateixos no es consideren un mitjà de transport favorable al medi ambient urbà, ja que no suposen una alliberació de l'espai per al vianant ni un enriquiment funcional de l'espai públic.
También se creó una versión infográfica con el contenido explícito para su posterior uso divulgativo. Además recordamos que las ciudades adheridas a la Red de Ciudades que Caminan pueden solicitar el diseño de su tríptico o rollup personalizado con el logo de su ciudad e infografía incluida para su uso en campañas relacionadas con la cultura del caminar. Pueden solicitar más información en info@ciudadesquecaminan.org.
Haz tríptico
Envés tríptico
Versión Rollup
Por último una línea de merchandising protagonizada por una caja de píldoras simulando ser calmantes para el estrés urbano cuando en realidad son caramelos. Ya te lo explicamos más detenidamente aquí. Mensajes dulces para un mundo más agradable.
