Las personas que caminan y utilizan de forma natural el espacio público deben tener prioridad a la hora de planificar las ciudades y el territorio y de gestionar y diseñar los lugares habitados. La movilidad urbana debe ser de base peatonal y debe ser entendida como un uso más del espacio público, no necesariamente prioritario.  Las ciudades caminables son en su conjunto espacios de elevada prioridad peatonal, donde el  caminar está, de forma efectiva, por encima del resto de los modos de transporte: bicicletas, vehículos de movilidad personal, transporte colectivo y automóvil particular.

Les decisions urbanístiques han de possibilitar i fomentar la caminabilitat, per a això s'han de promoure ciutats denses i compactes, que minimitzin les distàncies per promoure la mobilitat a peu, i diversificades, amb funcions combinades, sense zonificació per usos de terra. Deslocalitzar el comerç de ciutats cap a les seves perifèries no és una bona decisió per a la caminabilitat urbana. Invertir en un sistema de transport públic eficaç, sobretot a les grans ciutats, és prioritari per a possibilitar la limitació de l'accés a vehicles. Limitar l'aparcament al carrer és prioritari per reduir l'atracció de cotxes i el trànsit d'agitació.

La seguretat viària és una dimensió indissociable en les ciutats caminables, ja que el vianant és el mes vulnerable dels actors urbans; però s'han d'evitar vistes paternalistes, així com aquells que culpabilitzen al vianant, tenint sempre present que caminar no és circular, sinó que és un concepte molt més ampli en què les distraccions han d'estar permeses. La seguretat viària a les ciutats caminables es caracteritza per comptar amb una infraestructura urbana adaptada als cànons de la caminabilitat, amb especial atenció a la visibilitat als encreuaments i per una velocitat màxima generalitzada de 30 km/h excepte a les vies excepcionals, reduint-se a 10km/h a les zones de prioritat per als vianants i entorns escolars.

Tota la ciutadania té dret a un medi caminable. La caminabilitat abasta a tot espai urbà, no només als centres històrics, les zones turístiques, els centres comercials urbans, les àrees centrals o les zones verdes. L'interior de cada barri es concep com una zona de prioritat de vianants amb transit de pas pràcticament nul. La prioritat de vianants de l'interior dels barris es perllonga al llarg d'itineraris de vianants principals que els connecten amb altres barris de la ciutat de manera contínua, directa, segura, accessible i atractiva. La dimensió de vianants de la ciutat s'amplia als recorreguts interurbans perllongats aquests itineraris de vianants principals fins a altres nuclis propers.

Les ciutats caminables promouen la recuperació del carrer per part de la infància: no es consideren admissibles dissenys i regulacions que dificultin als escolars de primària per caminar amb autonomia. El disseny de l'espai públic ha de prioritzar el joc lliure. Els entorns escolars són llocs prioritaris a l'hora de promoure actuacions a favor de la caminabilitat: la circulació motoritzada tendeix a limitar-se en el seu entorn proper, procurant coixins verds de vianants o semipeatonals al seu voltant, amb velocitat màxima limitada 10km/h. Els projectes de camins escolars segurs es treballen amb la comunitat escolar i serveixen per transmetre la filosofia global de la caminablitat.